dimecres, 4 d’octubre del 2017

Comentari poema

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2lwwxkvBREdYgQK2zsTtQ4saAbYI_TFIje_1zXbUY2nwFse5XJpel8uZPLsmnbur6dWyHi-xNOX9iYKtcXxxn0Mz4EI2P4Fc91wGdy3p2FCooOQNEwMG_mVhKK5_kve5PZhuhyphenhyphenX9ItNSI/s320/la+sorra+d%25C2%25B4aquella+cala+....jpg

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.


1. Tema del poema
2. Contingut.
3. Resum
4. Opinió personal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada